Molta gent que ha passat pel restaurant ens ha preguntat per la història de la Balandra: el perquè d’aquest nom. Si us hi heu fixat, a l’entrada del restaurant hi ha una rèplica a petita escala d’una balandra, que és una embarcació petita amb coberta i d’un sol pal. Avui us explicarem d’on surt tot plegat…perquè tot té una explicació.
Una part de l’origen de la nostra Balandra es troba a Renau, un poblet d’interior i el municipi més petit del Tarragonès. A Renau, un mestre originari de Vallirana, Santiago Tarragó Lafau, que tothom coneixia com el Capi, va decidir hi construiria un vaixell per complir un somni vital: sortir a navegar un dia amb ella. En Santiago, però, no només exercia de mestre per diferents pobles de la comarca. Era un artista polifacètic. Seva és, per exemple, la pintura dels àngels que hi ha rere l’altar de l’ermita del Lloret, i que comparteixen protagonisme amb les pintures de Josep Maria Jujol, deixeble d’Antoni Gaudí. Però tornem al somni del Santiago.
El mestre valliranenc, amb l’ajuda de gent de Renau, va construir una petita embarcació, amb coberta superior, vela i un sol pal…és a dir, una balandra. Van construir la nau a l’interior d’un pati d’una casa particular fins que l’embarcació va esdevenir tan gran que per treure-la van haver d’enderrocar una paret de la casa. Us imagineu veure un vaixell en un poble sense mar? Doncs aquesta és la imatge que devien veure els veïns de Renau i els que la visitaven. Un dels veïns, Josep Veciana, que també era mestre i pare del Xavier Veciana, cuiner del restaurant Balandra, recordava les fogueres que es van encendre al poble per fondre el metall per fer la quilla i que, com a reblons, hi van posar unes monedes de coure.
Un cop construida la balandra, la van provar al port de Tarragona i, més tard, la van vendre als nous propietaris, que van arribar a guanyar una regata entre Tarragona i Mallorca! A aquestes alçades ja haureu intuït el perquè d’una part del nom del restaurant Balandra. L’altra cal buscar-la en l’origen de la salsa que feien els pescadors a la mateixa balandra per cuinar els peixos que capturaven i que per diferents motius, no podien comercialitzar. El nom de la salsa? Balandra!
Si us ha interessat la història, us recomanem que llegiu el post La balandra de Renau que va escriure Marc Dalmau Vinyals al blog Renau Natura, del qual hem sostret el que expliquem aquí: La història de la Balandra.
